Exposició Itinerant

Com a la primera edició de Zona Intrusa el projecte parteix de  la itinerància  d'una exposició formada per diferents projectes artístics dins un contenidor, instal·lat pel personal del Patronat de Cultura de l’Ajuntament de Mataró als instituts de la vila.

Pel que fa a l'horari d'obertura i el manteniment, aquests aspectes seran negociats amb cada centre. La proposta inicial és que l’exposició romangui oberta al llarg de tota la setmana d’itinerància en horari lectiu. En el cas que aquesta opció no sigui possible, hi ha la possiblitat que l’exposició s’obri durant el temps de lleure dels estudiants.

Aquest any l'exposició recull les següents produccions artístiques:

Antoni Tàpies

Un fals Tàpies al decorat de Polònia, el programa de sàtira política de TV3

L'obra d'Antoni Tàpies ha entrat a formar part de l'imaginari col·lectiu, d'allò que hom entén com a 'art contemporani' i a l'hora és percebuda com una figura d'autoritat, és a dir, tot i que els receptors dels seu treball siguin capaços o no de llegir-la en els termes de la 'crítica artística' l'assumeixen com a valuosa i significativa en tant que forma part del camp institucional de l'art: el museu, els llibres d'història, el currículum...

La figura d'Antoni Tàpies es troba en una situació paradoxal: mentre que d'una banda, i en línia amb la tradició moderna, reclama l'obra d'art com un espai autònom i de llibertat subjectiva, es troba sustentada i embolcallada per un gegantí aparell institucional condicionat per tensions socials, econòmiques i polítiques. L'obra seleccionada per a l'exposició, Novel·la, un llibre d'artista realitzat juntament amb el Joan Brossa, incideix precisament en l'aparell burocràtic que condiciona i estructura la vida d'un individu (representat per documents com ara la seva partida de naixement, llibre de família, contractes, etc) contraposant-lo a l'exercici lliure de l'expressivitat sobre les pàgines del llibre.

Mary Sue

Amb la seva samarreta, la llibretera Carlie Webber declara ser una Mary Sue a la Book Expo America. Foto: Justine Larbalestier

Les fanfictions constitueixen la versió contemporània d’un fenomen molt antic: la reelaboració d’una història canònica per part dels seus receptors, de tal manera que el relat s’ajusti als seus desitjos i a la seva voluntat de representació. D’aquesta manera, les fanfictions són relats que prenen un univers ficcional donat (Star Trek, Harry Potter, Buffy la Caçavampirs...) per introduir-hi els seus autors, generalment adolescents, nous personatges, situacions i fils argumentals. Quan l'autora d'una fanfiction introdueix un personatge femení hiperbòlicament idealitzat i que monopolitza l'acció narrada, és coneguda, en el món de les fanfictions com a una "Mary Sue".

“Mary Sue” és una expressió pejorativa en el món de les fanfictions en tant que es considera una forma de narcisisme i, sobre tot, una destrucció del 'cànon' original. En canvi, també podem entendre la Mary Sue com una figura de crítica subalterna i empoderament, en tant que contestatària vers les representacions hegemòniques que els mitjans audiovisuals i la cultura popular fan de les adolescents.

Les fanfiction es produeixen de manera completament amateur, tot i que aquest punt no eximeix els seus autors d’incomplir la legislació sobre drets d’autor en utilitzar personatges i universos ficcionals que no són de la seva “propietat”. D'aquesta menera s'obre un debat legal (i cultural) entorn la qüestió de si les fanfictions constitueixen un ús just (fair use) de material propietari en tant que comentari o assaig crític sobre els continguts originals. Les fanfiction han generat, al marge dels circuits de la cultura “oficial” i les indústries culturals, una cultura pròpia molt complexa, amb uns codis i un argot molt especialitzats. Internet és el canal de distribució propi de les fanfiction i no sols ha permès la seva distribució si no que ha contribuït a la generació d'aquesta cultura particular a través de fòrums com ara www.fanfiction.net. Es dóna el fet paradoxal que alguns autors “canònics”, com ara la J.K. Rowlan autoritzen la creació de fanfiction, doncs entenen que aquestes com un mitjà “publicitari” per a les seves pròpies creacions.

+ informació a www.fanfiction.net

Efrén Álvarez

Dibuix de la sèrie "Later 2006 pack". Enregistrament de les classes d'Ana Maria Guasch, cursos: "Amèrica del Sud", "Conflictes Polítics" i "Història de l'Art".

El treball d’Efrén Álvarez es desenvolupa dins el context dels circuits de l’art emergent i sota els seus condicionaments: precarització, flexibilització, competitivitat... La seva 'carrera professional' es troba en un punt al qual pot decidir-se la seva entrada en el circuit de les galeries comercials, els centres d'art i finalment a la institució museística.

Alhora, la seva obra seleccionada per a l'exposició Zona Intrusa 2 (els dibuixos de la Classroom Collection) aborda i posa en crisi precisament una situació de re-producció del coneixement: durant la seva assistència a les classes d'estètica a la Facultat de Belles Arts realitzava detallats esquemes de les explicacions dels professors. Per a l'Efrén Álvarez els seus dibuixos tenen una finalitat merament utilitària: representar sistemes complexos de la manera més acurada possible. Així doncs, el sistema de representació que Efrén Álvarez explora en la seva obra, basat en diagrames i esquemes pot ser-nos útil al seu torn per traçar una cartografia del sistemes complexos que volem abordar amb Zona Intrusa 2.

+ informació a: www.frre.org

AulAbierta

Aulabierta és un projecte de l'Asociación AAAbierta, formada per estudiants de les facultats de Belles Arts i Arquitectura de la Universidad de Granada. El projecte sorgeix de la necessitat dels estudiants d'habilitar un punt de trobada i una eina formativa autogestionada que suplís les carències del pla d'estudis oficial, entenent alhora que els estudiants han de jugar un paper primordial en la construcció del coneixement que es produeix en el si de la institució universitària i que aquest paper ha de tenir un reconeixement acadèmic útil als estudiants.

Aulabierta (el projecte) s'articula a partir d'un espai físic autoconstruït: Aulabierta (l'edifici). L'espai arquitectònic s'entén també com un espai travessat per relacions de poder, i l'autoconstrucció constitueix una estratègia més per assolir cert grau d'autonomia. Aulabierta és doncs un projecte constantment renegociat, que posa en evidència la lluita entre la institució educativa i els propis estudiants sobre la manera en que es produeix, es re-produeix i es distribueix el coneixement.

Aulabierta ha comptat amb la col·laboració de l'arquitecte Santiago Cirugeda, cosa que, en part, ha permès la introducció del projecte en els circuits de l'art. Aquest fet, al seu torn, ha legitimat Aulabierta a ulls de la institució universitària, de manera que l'art i el seu context constitueixen per Aulabierta una eina estratègica de visibilització i legitimació.

+ informació a aulabierta.info